Reflexió sobre la vaga de Telefònica

classic Clásica list Lista threaded En Árbol
1 mensaje Opciones
Responder | En Árbol
Abrir este mensaje con la vista en árbol
|

Reflexió sobre la vaga de Telefònica

persona
Aquesta és la reflexió d'un company que no treballa a Telefónica sobre tot el procés de la vaga de fam, amb la que coincidim en molts dels seus punts.
Fins aviat!
 
Les victories i les lliçons de la vaga de fam dels treballadors de telefonica
 
-Trencar el cercle mediàtic, el cas del marcos és conegut arreu i ha traspassat l’ambit dels movients socials per arribar al conjunt de la societat. Abans de la vaga de fam, el cas del Marcos, era un entre d’altres mil conflictes laborals. Mostra d’això es la quantitat de polítics, fins hi tot en campanya electoral, que han acudit a visitar els vaguistes, els liders dels sindicats majoritaris s’han vist obligats a acudir a recolzar la vaga de fam, malgrat que aquesta no era aprobada per les seves seccions a l’empresa
 
-Aconseguir la unió entre moviments socials i lluites laborals. La vaga de fam ha aconseguit recuperar un vincle que s’havia trencat des de feia massa temps, entre centres de treball i carrer. Ha reforçat la nova onada de lluites, i ha obert la porta a un incipient “15M” dins del mon laboral, replantejant les velles formes d’acció sindical i provant-ne de noves.
 
-Els sindicats majoritaris no son imprescindibles. La dependència dels sindicats majoritaris alhora d’afrontar conflictes ha quedat superada, i s’ha aconseguit desbordar les formes clàssiques de l’acció político-sindical al lloc de treball, vinculant carrer i sindicalisme com a forma de lluita.
 
-L’acumulació de forces que ha suposat aquestes tres setmanes serà un capital que es posarà en valor en futures movilitzacions, siguin de telefónica o no. L’identificació amb la lluita de la plantilla de telefonica per part de col·lectius com la PAH, els Iaioflautes, les assamblees del 15M i multiples nuclis locals fa que ara mateix la lluita dels treballadors de telefonica sigui referencial en aquest cicle d’acció política i pugui ser agafada com exemple per d’altres conflictes.
 
-Atacar a les multinacionals on mes els hi fa mal (la imatge). La vaga de fam ens ha ensenyat que desmontar la imatge de Telefonica és el que mes fruits pot donar, cal una interpelación directe amb l’empresa des de multiples llocs, els centres de treball, el carrer, les botigues, les trucades, les xarxes socials,…
 
-La movilització de nou d’una plantilla. La imatge que s’ha començat a transmetre es que la plantilla de telefonica ha començat a arrancar, les concentracions als centres, les flashmovs, la plataforma “Soy rentable”, ajuden a visualitzar que la lluita que s’esta tirant endavant no és la de 5 persones, sino que els cercles imediats hi estan implicats (familias, companys de treball)
 
-La força i la potencia de les xarxes socials en les lluites. Amb la vaga de fam s’ha aconseguit visualitzar la potencia de les xarxes socials en els conflictes laobrals. Sobretot les dues primeres setmanes, on si que va fer efecte el bloqueig mediàtic, la xarxa (Twitter i Factbook) va aconseguir fer arribar la lluita a moltes persones que la van proyectar cap als mass media (El periodico, BTV, TV3, La vanguardia, 20minutos, Ara, El Pais, Catalunya Radio, Vilaweb…)
 
-Aconseguir que la vaga general i la campanya electoral hagin servit per potenciar la lluita i no per amagar-la. Un dels riscos mes importants que existien es que dos moments de molta agitación social com són la Vaga General del 14N i les eleccions del 25N acabessin tapant la lluita concreta de la vaga de fam. En comptes d’això, no sabem si de forma intuitiva o per bona estratègia s’ha sabut aprofitar aquests dos moments per situar la VagadeFam a primera linea, personatges polítics que aquests dies estaven amb una agenda apretadísima han vingut o s’han vist obligats a venir a la central de Marques de Campo Sagrado (Herrera, David Fernandez, Tarda, Gallego, Alvarez, Cayo Lara, Forcades, Colau, Sabino Cuadra, Cañamero,…)
El moment de la Vaga de general va servir per generar un punt de trobada, no nomes de mobilització social sino també de discurs, amb les persones més representatives a nivell de l’esquerra actual (Etxezarreta, Oliveres,…) que no se senten vinculades amb els sindicats majoritaris.
 
-Posar el tema de les baixes mèdiques a l’agenda política. La vaga de fam ha servit per identificar un enemic clau dins del genèric de la reforma laboral, els acomiadaments per baixes mèdiques, aquest fet facilita visualitzar la reivindicació i la fa comprensible per gran part de la societat.
 
-La vinculació amb d’altres lluites. El compromis que han mostrat els vaguistes durant aquests dies és una jugada solidaria d’anada i tornada. La foto diaria, solidaritzant-se contra les bales de goma, els docents en lluita, Café amb Llet, la PAH, son llaços que serviran per una futura lluita.
 
Una ultima reflexió, fins al moment ningu no havia empleat un metode de lluita com el que vosaltres heu realitzat, per això era molt difícil controlar els temps, la dificultat de trencar el silènci mediàtic, els posibles relleus, l’impacte d’una mesura tant drástica al si dels moviments, valorar si es una victoria o no… Tot aquesta experiencia ara si que la teniu i possiblement es una de les victories més importants alhora de plantejar una futura estrategia de cara al conflicte que vindrà.
Això és només un punt i seguit.
 
NOTA. PROPOSTA DE MEDIACIÓ SOCIAL PER LA READMISSIÓ DE MARCOS ANDRES.
 
Els treballadors de telefonica s’acullen a la proposta de mediació impulsada aquest matí per les diverses organitzacions socials, sindicals i partits polítics de l’esquerra parlamentaria que emplaça a Telefonica a solucionar el conflicte laboral al voltant de l’acomiadament de treballador Marcos Andres. Amb l’esperança dipositada en aquesta mediació deixem la vaga de fam que hem mantingut durant els últims 23 dies.
 
Si en un periode raonable de temps, aquesta mediació no es posa en marxa i dona fruits, no quedarà més remei que tornar a la lluita, reforçats aquest cop però per totes les complicitats teixides durant aquestes setmanes.